TURISME AL BARIDÀ

BENVINGUTS!

SOM BARIDÀ
Un territori amb 1,200 anys d'història, conformat pels municipis d'Arsèguel, Cava, Lles de Cerdanya,
Montellà i Martinet, i el Pont de Bar, situat a cavall de les comarques de l'alt Urgell i la Cerdanya.
En trobareu tot resseguint la nostra accidentada orografia, enmig de petites valls, engorjats i camins,
que s'estenen a peu de la serra del Cadí i trenquen el relleu de les planes de la Seu i la Cerdanya.
SOM NATURA
La nostra contrada compta amb un patrimoni natural excepcional, que s'ha preservat fins als nostres
dies. Concretament, formem part del Parc Natural del Cadí-Moixeró; dels Espais d'interès Natural ( EIN
) de les Serres del Cadí -Moixeró, Riberes de l'Alt Segre, Tossa Plana de Lles-Puigpedrós i Beneïdor
de la Xarxa Natura 2000, mitjançant els espais de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, Beneïdor, Riu
Verneda, Riberes de l'Alt Segre, Riu de la Llosa i Prepirineu Central Català, i de la Reserva Nacional de
Caça del Cadí.

SOM PAISATGE
El nostre territori s'estructura al llarg d'un estret congost de 20Km, excavat pel Segre, on hi
desguassen els rius de les valls transversals ( riu de la Llosa, riu de Bastanist, riu Naval o del Quer, riu
d'Arsèguel i Cava, entre altres ). Aquest encaixonament del Segre ens ha condicionat, històricament, el
traçat de les vies de comunicació i la ubicació dels nostres pobles.
Al nord, delimitem amb les carenes del Pirineu Axial, que alhora actuen com a frontera política amb el
Principat d'Andorra. Els contraforts de la serra del Cadí delimiten la nostra contrada pel sud i
constitueixen el límit natural amb les comarques de l'Alt Urgell i el Berguedà. A llevant, limitem amb la
depressió de la Cerdanya ( subcomarca de la Batllia o Petita Cerdanya ), i a l'oest, amb el pla de la
Seu d'Urgell o Urgellet.
Oscil·lem entre els 800 metres d'altitud del fons de la vall i els prop de 3,000 metres de les parts més
altes, amb Tossa Plana de Lles ( 2,916 m ) com a punt culminant, seguida del Monturull ( 2,761 m ), el
Perafita ( 2,752 m ) i el tossal de la Muga ( 2,859 m ) a la part septentrional, i pel puig de la canal
Baridana ( 2,649 m ) i el pic de la Costa Cabriolera ( 2,604 m ) al costat meridional.

SOM CAMP
La nostra base productiva s'assentava sobre l'activitat agrària tradicional fins ben entrada la segona
meitat del segle XX, moment en què es va transformar el modus vivendi de les societats tradicionals
de muntanya i es va modificar l'economia que imperava fins aquell moment, basada en l'autoconsum i
la subsistència, per deixar pas a les noves formes d'explotació. Aquest fet va comportar que
desaparegués l'estructura econòmica tradicional gradualment i va condemnar un gran nombre de
conreus a l'abandonament o la seva transformació en terres de pastura.
Durant els anys vuitanta el sector agrari va patir un important procés de reestructuració, en part a
causa de les directrius que establia la Política Agrària Comunitària ( PAC ) de control de producció i
estabilització de mercats. Al nostre territori això va provocar una reducció tant del nombre
d'explotacions com de productors, ja que les petites explotacions de mitjana i alta muntanya van
esdevenir difícilment viables.
La nostra orografia aïllada va estimular en el passat l'aparició d'un seguit de petites indústries rurals
d'àmbit familiar que van sorgir per satisfer les necessitats bàsiques de la població. EN són bon
exemple les activitats d'explotació del bosc, la transformació de la producció primària per obtenir
formatge, mantega, embotits o teixits de llana, les fargues, els molins els forns de calç i les teuleries.

SOM CULTURA
Al llarg de la història, les diferents societats que ens han precedit han deixat un llegat cultural en forma
de feixes, camins, ponts, esglésies, castells, búnquers...Podem descobrir aquesta herència
constructiva dispersa per tota la geografia baridana, la qual ens explica no només d'on venim sinó
també quina ha estat l'evolució històrica dels nostres pobles, ja que gran part dels nostre patrimoni
mostra l'empremta que hi han deixat els conflictes bèl·lics, els aiguats i l'abandonament arran de
l'èxode rural.
Part d'aquest patrimoni cultural s'ha valoritzat per divulgar, entendre i recordar part de la nostra història.
És el cas del Museu de la Vinya i el vi de muntanya del Pont de Bar, que ens explica la importància que
va tenir aquest conreu abans de la irrupció de la fil·loxera, el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà,
que forma part de la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya i el Museu de la Llana d'Arsèguel.

SOM HISTÒRIES
Vam patir l'intens fenomen de despoblament que es va donar gairebé a tot el Pirineu català des de
mitjans del segle XIX i fins a principis dels anys noranta del segle XX. Aquest fet va comportar que els
nostres pobles, que havien perdurat durant segles adaptats a l'economia i societat tradicionals,
entressin en declivi a partir de la segona meitat del segle XX, seguint una dinàmica d'emigració
massiva, sobretot cap a les zones industrials del país,que va donar pas a l'èxode rural.

SOM FESTA
Com que molts veïns han hagut de traslladar la seva residència lluny del seu poble d'origen, avui en
dia les festes majors i els aplecs prenen una rellevància molt especial, ja que són ocasions per
retrobar-nos i omplir els pobles de festa. Entre les dates assenyalades, destaquem els aplecs de la
Mare de Déu de Bastanist i de la Mare de Déu de Boscalt.
En aquestes festes hi predomina el so de l'acordió diatònic. Aquest instrument ha posicionat el Baridà, i
concretament el poble d'Arsèguel, en el centre de l'escena de la música folk catalana. Fa més de trenta
anys que el poble d'Arsèguel acull la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, on també hi trobem el Museu
de l'Acordió Diatònic i la seu de l'Escola Folk del Pirineu.

SOM EMPRENEDORIA
Actualment, tot i que no gaudeix del protagonisme que havia tingut temps endarrere, el sector primari
encara té un cert pes en l'economia i el paisatge del Baridà, ja sigui a través del treball en les diferetns
explotacions agràries i ramaderes, en les indústries agroalimentàries o en els serveis agraris.
Per altra banda, comptem amb iniciatives interessants entorn de les petites indústries d'artesania
alimentària que ofereixen productes locals i de qualitat ( formatges, pa, embotits, melmelades i
conserves....)
A més, els darrers anys, l'activitat turística ha crescut notablement a gran part del nostre territori.
Aquest increment ha anat molt lligat a la davallada del sector agrari, que ha obligat moltes famílies a
combinar diverses activitats o, fins i tot, a substituir les activitats agrícoles i ramaderes per les
turístiques. Gran part de l'oferta turística de què disposem està lligada al turisme de neu, el qual ha
permès el desenvolupament d'una important base terciària, gràcies a la presència de dues estacions
d'esquí nòrdic ubicades al municipi de Lles de Cerdanya.
Estem caminant conjuntament cap un escenari de futur on els baridans tinguem oportunitats laborals
als nostres municipis. Aquestes oportunitats estem treballant que sorgeixin entorn d'un turisme
respectuós i una producció agroalimentària de qualitat, així com també una industria basada en
l'aprofitament sostenible dels recursos naturals.

SOM FUTUR
A finals dels anys vuitanta es va posar fre al despoblament iniciat al mitjans del segle XIX i vam
començar a recuperar població. En aquests moments estem dins d'aquest procés de recuperació
demogràfica. Tot i això, avancem sobre uns valors molt allunyats dels màxims de població i ocupació
del territori registrats segles endarrere.
Al llarg del procés participatiu “ Quin futur volem per al Baridà” hem definit que volem anar cap un
escenari de futur on mantinguem i recuperem el jovent i que les persones que hi vivim coneguem i
estimem el nostre territori, perquè el Baridà sigui un territori viu!