ARSÈGUEL, TERRA DE BANDOLERS

ARSÈGUEL

​

​Lo niu dels bandolers de Catalunya, de l’historiador i arxiver de l’Alt Urgell Lluís Obiols Perearnau , relata amb detall l’episodi dels setges del castell d’Arsèguel de finals del segle XVI. La història, profusament il·lustrada amb textos originals de l’època, ens porta fins al món d’agitació i violència que es vivia en aquell temps. A les valls pirinenques, la principal causa d’inestabilitat eren les guerres privades entre nobles, guerres de bàndols o, més concretament en entre el Conflent i l’Alt Urgell, guerres entre nyerros i cadells. Els uns, eren partidaris de la família Banyuls de Nyer (Conflent) i els altres partidaris del bàndol de la família Cadell d’Arsèguel, ambdós tenien una rivalitat forjada al llarg de generacions. Aquestes famílies donaven protecció i refugi a quadrilles de malfactors i delinqüents. La inestabilitat causada per la guerra privada entre les bandositats i la impunitat amb què cometien tota mena d’abusos sobre la població va fer que el govern del virrei reaccionés fins a perseguir el bàndol de la família Cadell fins al seu quarter general al castell d’Arsèguel.Tots aquests esdeveniments s’han pogut seguir detalladament gràcies a la documentació de les institucions que participen en la lluita contra les bandositats: per una banda els Consolats -ajuntaments- de Puigcerdà i la Seu d’Urgell, però també el Capítol de Canonges de la Seu i la mateixa Diputació del General de Catalunya. El fenomen del bandolerisme del segle XVI va marcar absolutament la vida econòmica i social de la Cerdanya, i Puigcerdà, com a vila sota l’autoritat reial, va ser un clar protagonista de la lluita contra els bandolers. Per tot això ens plau molt de presentar aquest llibre a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya