​

El poble d'Arsèguel, a 949 m d'altitud i que tenia 59 h el 2001, és emplaçat al cim d'un turó a la dreta del riu d'Arsèguel. La caseria, al cim i als primers esglaons del vessant, domina per una banda el curs del Segre i per l'altra té la serra de Cadí com a teló de fons.  El turó de Patalín es dreça rere les cases. Aquestes són de pedra i tenen les cobertes de teula àrab. Dins la població actual hi ha el nucli antic, conegut pel nom del Castellot. S'hi conserven restes d'una forta muralla i les cases, per causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.

 

A l'extrem, arrecerada al turó de Patalín, hi ha l'església parroquial de Santa Coloma, potser en origen edifici romànic d'una sola nau rectangular, sense absis exempt. A ponent hi ha el portal, format per tres arquivoltes de mig punt en degradació sobre una línia d'impostes motllurada. Sota mateix, als carreus de les rebranques, hi ha unes carotes rústegues. A l'angle del sud-oest de l'edifici, sobre la façana, es dreça un campanar de torre, quadrat, que és obra posterior. També són més tardanes les capelles rectangulars que s'obren a banda i banda de la nau, coberta amb volta de llunetes barroca. Per a la reconstrucció d'aquesta església s'aprofitaren carreus d'una església més antiga, situada uns 40 m més enllà de l'actual (on hi ha el cementiri i hi resta la fonamentació) i que era dedicada a sant Miquel. Al segle XIX encara hi havia culte.

 

El poble fa la seva festa major el primer cap de setmana d'agost. A més, cada any se celebra la Trobada internacional d'Acordionistes del Pirineu, molt concorreguda, l'últim dissabte de juliol. Trobem dos espais culturals al municipi, el museu de l’acordió i la fàbrica de Llana d’Arsèguel.

 

El Segre és travessat per un pont de pedra de dos ulls, bastit a la primeria del segle XX al lloc del pont antic, que s'endugué un aiguat el 1872. Aquest primer pont fou substituït aleshores per una palanca, que s'endugué una riuada el 1892. Vora seu hi ha la caseria del Pont d’ Arsèguel. Diu Pascual Madoz que vora el pont hi havia una font termal, les aigües de la qual duien àcid carbònic, magnesi, ferro i sulfat de calci. Hi ha, més enllà, aigua amunt del Segre, però ja dins el terme veí del Pont de Bar, els antics banys sulfurosos de Sant Vicenç. Madoz esmenta també al terme la cabana de pastors de l'Isern, el Maset de Carcolze, el de Planes, el de Sança, la Masia de la Casota, la Bollera i el Molí de l'Isern. Hi ha també l'ermita de la Mare de Déu del Carme.

 

El nom d'Arsèguel, que apareix mencionat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, és d'origen preromà.  Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila d'Arsèguel s'integrà al segle XIV al d'Urgell. És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra d'Arsèguel (964). Al segle XI hi tenia un alou la mitra d'Urgell. El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d'Oms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. A la fi del segle XVI el castell d'Arsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga, a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; finalment el castell es reté i fou destruït. Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc d'Arsèguel continuà en mans dels Cadell fins molt a la primeria del segle XVIII, en què la senyoria passà a altres mans (la jurisdicció, ja de força anys abans, pertanyia al rei).

​

Text extret de l'Enciclopèdia Catalana