EL PONT DE BAR...VINYA DE MUNTANYA, FORMATGES ARTESANS I EL COR DEL BARIDÀ
El municipi del Pont de Bar es creà l'any 1970 quan es fusionaren els antics termes d'Aristot (27,7 km2) i de Toloriu (14,94 km2). L'any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d'Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme.El terme es troba a l'extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya. A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet. Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l'enclavament del Vinyer de Bescaran (Anserall), i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall (aquest darrer tanca el terme pel N, al límit amb Lles).
El límit físic s'inicia al N pel Turó Punçó (2 493 m) i davalla cap a llevant passant pel coll de Queralt, el Pla de Llet (2 145 m), el roc de Farinoles (1 993 m), travessa la capçalera del torrent de Sant Joan, passa la collada de Músser, el roc de l'Àliga (1 363 m) i arriba al marge dret del Segre, que ressegueix en una part fins a trobar el riu de Quer, que desguassa per l'esquerra al Segre. El límit remunta en part el curs del riu de Quer, i forma un arc entre el serrat del Cogulló i la serra de Cava. El termenal pren direcció NW fins a arribar novament al Segre, al lloc dels Banys de Sant Vicenç, i ressegueix el riu fins al barranc de Castellnou, travessa el torrent de l'Inglada i arriba fins a lo Beneïdor (1 681 m). El límit pren direcció N, passa pel coll de Jou, la serra de la Curna i la de les Pinyes, i arriba de nou al Turó Punçó.El Segre divideix el municipi en dos parts. A la dreta del riu els vessants són més pronunciats i és on s'assoleixen les màximes altituds del terme. Aquest sector és drenat pel torrent de Sant Joan, el del Molí, que rep a la capçalera les aigües del torrent del Fornàs, el torrent del Prat de Llançola, el de Renoval i el barranc de Castellnou, que rep les aigües del riu de Sorri i del torrent de la Coma. Tots aquests barrancs desguassen per la dreta al Segre. També neix en aquests vessants el torrent de l'Inglada. Per l'esquerra, el Segre recull les aigües del torrent de l'Hortó, el dels Ases i el de Barguja —tots tres neixen dins el terme—, i el riu de Quer.El municipi actual comprèn els pobles del Pont de Bar, Aristot, Toloriu, Bar, Castellnou de Carcolze, les caseries d'Ardaix i els Arenys, el llogaret dels Banys de Sant Vicenç, les cases de Carcolze, Barguja i Soveix i altres masies esparses.Per la vall del Segre, seguint el curs del riu, passa la carretera N-260 de la Seu d'Urgell a Puigcerdà, a voltes a la dreta, a voltes a l'esquerra del Segre, que travessa per diversos ponts. D'aquesta carretera surten els ramals que porten a diferents indrets dels terme.
Des del l'últim quart del segle XX la població del municipi ha sofert una davallada progressiva, amb algun increment fins el 1991 (206 h el 1975, 167 h el 1981 i 169 h el 1991), i una disminució a partir d'aleshores: 159 h el 2001 i 158 el 2005.A la solana predomina el bosc d'alzina, roure i pi en les cotes més altes. Hi ha prats naturals abundants. A la baga el bosc de pins ocupa els faldars de Cadí; també és notable l'extensió dels pasturatges. L'agricultura és limitada a cereals, patates i regadiu. El regadiu és localitzat als riberals de muntanya i a l'estreta vall del Segre. Són notables els horts i fruiterars. Al Pont de Bar, les feixes esglaonades antigament havien estat destinades al conreu de la vinya. La cria de bestiar boví per a la producció de llet és l'activitat econòmica principal del municipi. A més, a Bar es produeix elaboració artesanal de formatges.El balneari dels Banys de Sant Vicenç i la bellesa dels paratges i poblets del terme han impulsat l'afluència turística. Algunes cases s'han anat restaurant o arranjant.
El nou poble del Pont de Bar, que tenia 33 h el 2001, fou inaugurat pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, al juliol del 1988. Aquest nucli s'aixeca a mig quilòmetre riu avall del poble vell, a l'indret del Solar del Gripó. Les obres d'urbanització del nou poble s'iniciaren al juny del 1985.El poble del Pont de Bar, és el cap de municipi actual (des del 1970). El nucli antic era situat a la vora esquerra del Segre, edificat entre el riu i la carretera C-14. El pont de Bar, que donà nom i origen al poble, fou totalment destruït, juntament amb la part baixa del poble i una central elèctrica, durant els aiguats del 7 i 8 de novembre del 1982. Les aigües provocaren l'esllavissament de les terres de l'esquerra del Segre, i això, sumat a la força del corrent de l'aiguat, ocasionà aquestes destruccions. Celebra la festa major l'últim diumenge de juliol. Hi ha el Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya.El pont de Bar ha sofert al llarg de la seva història moltes vicissituds. Va ser construït vers el segle XI, en temps de sant Ermengol, bisbe d'Urgell, que era fill del vescomte Bernat I de Conflent. Precisament el bisbe hi trobà la mort quan, en inspeccionar les obres del pont, caigué al riu i s'hi ofegà. No cal dir que la seva fama de santedat era molt estesa i que de seguida va ser venerat com a sant; avui és el patró principal de la diòcesi d'Urgell. El pont de Bar va ser reconstruït diverses vegades. Durant la tercera guerra Carlina va ser volat (1874) i substituït per un pont de fusta, per on només es podia passar pagant un pontatge. El 1910 va ser reconstruït, d'una sola arcada, magnífica, però la construcció i l'ús de la nova carretera N-260, que travessa el Segre per altres llocs, deslliurà el pont del seu antic trànsit i el deixà reduït a la comunicació amb el veïnat o caseria de la riba oposada.Es conserva la capella de Sant Ermengol, patró del poble, i a la paret de muntanya de la solana hi ha unes feixes molt estretes, tallades d'una manera espectacular en el rost pendent, on abans es conreava la vinya.
Aristot
El poble d'Aristot, amb 29 h el 2001, és situat al cim d'un turó rocós que domina des de força alçària (1 223 m) l'estreta vall del Segre. Les cases s'esglaonen entorn de l'església parroquial de Sant Andreu, romànica, que ha sofert moltes restauracions. D'una nau, té l'absis llis cobert amb lloses de llicorella (la nau és coberta amb teula) i la porta a migdia. El campanar, de planta quadrada, és de construcció més moderna. Aristot (Arestothe ) és citat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Al cim del turó hi hagué l'antic castell d'Aristot, que defensava el comtat de Cerdanya al límit amb el vescomtat de Castellbò. Documentat des del segle IX, fou enderrocat el 1209 pel vescomte Arnau de Castellbò, que se n'havia apoderat. Més tard, el 1229, el cavaller Guillem d'Urtx el reconstruí i el 1301 els seus descendents el van vendre, amb la meitat de llur patrimoni, al rei Jaume de Mallorca. Va ser remarcable la seva defensa durant la guerra de Successió.A ponent del poble hi ha l'indret dit Vilavella, on sembla que existí el poble antic. Aristot celebra la festa major el primer diumenge de setembre.
Castellnou de Carcolze
Enlairat al capdamunt de la vall del seu nom, el poble de Castellnou de Carcolze, on eren empadronats 17 h el 2001, és a 1 320 m d'altitud, al sector més occidental del terme. El torrent de Castellnou s'origina sota els penyals del Roc Gros (W), de paret ampla i alta, i del Roc Xic (E), de paret esprimatxada. Sota d'aquests espadats es veu l'antiga caseria de Carcolze, avui usada com a borda i corral per al bestiar. El castell de Carcolze fou venut el 996 pel vescomte Guillem d'Urgell. El Castellnou de Carcolze és citat posteriorment. Carcolze és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. L'església parroquial de Sant Gervasi és d'origen romànic i té una bonica porta sobre una curta graonada. Al seu costat s'aixeca alterosa la torre del campanar, a la base del qual hi ha el bell portal d'entrada a les ruïnes de l'antic clos murallat del castell. Del poble surt una pista de muntanya que mena a Bescaran pel Mas de Sant Vicenç. Celebra la festa major el tercer diumenge de juny.
Els Banys de Sant Vicenç
El balneari i caseria dels Banys de Sant Vicenç, amb 6 h el 2001 i a 810 m d'altitud, es troben a la vora dreta del Segre. El balneari, en explotació, fou construït al segle XIX a l'indret d'un antic hospital o hostal de traginers. Hi ha dos grans cossos d'edifici —el de ponent, amb pisos i cel·les—. L'edifici antic dels banys ha estat restaurat i ha reobert les seves instal·lacions hidroteràpiques. Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i silicatades, brollen a 42°C i són molt indicades per a combatre el reumatisme i les malalties de la pell, leucorrees, endometritis i cloranèmies. Al costat del balneari hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei. Dels Banys de Sant Vicenç surt la carretera a Aristot i Castellnou de Carcolze.
Toloriu
A la baga del Segre, en un fèrtil replà del vessant esquerre del riu, a 1 240 m d'altitud, s'aixeca el poble de Toloriu, amb 29 h el 2001. La festa major se celebra el 15 d'agost.L'església parroquial de Sant Jaume és esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. No es conserva el castell de Toloriu, que amb el de Bar i el d'Aristot vigilaven i defensaven l'entrada a la Cerdanya. En resta el record, però, com el que explica que hi visqué Maria, filla del qui fou emperador asteca Moctezuma II i muller del cavaller Joan Grau de Toloriu, a les ordres d'Hernán Cortés durant la conquesta de Mèxic. Hom conta també que la dona asteca morí el 1536 i fou enterrada a la sepultura dels Grau, al peu de l'altar major de l'església, de la qual, tanmateix, no hi ha cap vestigi. El que sí que es conserva, al Museu Diocesà d'Urgell, és un copó reconditori d'argent daurat i esmaltat, que llegà a l'església Joan Grau de Toloriu, besavi del citat cavaller, el 1390.
Bar, Els Arenys i Ardaix
El poble de Bar, que tenia 28 h el 2001, a 1 180 m d'altitud, molt a prop del de Toloriu, és situat en un contrafort de la serra de Cadí, vora el torrent de Barguja. Hom celebra la festa major el segon diumenge d'agost. Al capdamunt hi ha l'església parroquial de Sant Esteve, que ha sofert moltes transformacions (i s'ha perdut l'antiga església romànica on es venerava la Mare de Déu de Tor), i les ruïnes de l'antic castell de Bar, l'antic centre del Baridà, que guardava l'entrada a la Cerdanya. El castell de Bar fou infeudat el 1114 a Ramon Tedmar i Arnal de Torrelles; d'altres convenis respecte del castell se celebraren entre el rei Alfons el Cast i el bisbe Arnau de Preixens d'Urgell, i entre el comte Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, i Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, el 1233. El castell i el lloc de Bar foren adquirits el 1366 per Roger Bernat de Foix. El 1396 fou recuperat i ocupat pel rei Martí durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix. Quatre anys més tard, el rei Martí el vengué al seu conseller i camarlenc Guerau de Malleó. Féu un paper destacat durant la guerra contra Joan II; en la de Successió fou ocupat, com el d'Aristot, per les tropes alemanyes partidàries dels drets de l'arxiduc Carles d'Àustria. El 1794 Bar rebutjà un atac de tropes franceses procedents de Bellver.Prop de la confluència del torrent de Barguja amb el Segre es troba la caseria dels Arenys, amb 9 h el 2001, amb el mas i els prats dels Arenys. Més al N, i també prop del Segre, a l'inici de l'antic camí d'Aristot, es troba la caseria d'Ardaix, on constaven empadronats 7 h el 2001.
Masies, ermites i coves
Hom pot mencionar encara la masia i antic lloc de Barguja, a la carretera de Toloriu al Querforadat, les ruïnes de l'ermita de Santa Llogaia, situades a la part alta del torrent de Santa Llogaia, sota el roc de Farinoles, al límit amb el terme de Lles, i diverses coves d'interès espeleològic.La cova de les Encantades és al SW del poble de Toloriu, al NW del coll de Sé i a uns 200 m del roc del Corb. Fou explorada el 1910 per Jeannel i Racovitza, i, després, el 1954, el 1966 i el 1969 se succeïren les exploracions d'espeleòlegs catalans, que hi descobriren a més de ceràmica prehistòrica i d'un punyal de bronze, restes humanes, probablement d'aquesta mateixa època, com també el coleòpter Geotrechus.La cova de Santufa d'Aristot és situada al camí del torrent de l'Orri, a uns 2 100 m d'altitud. Té una gran sala, de 12 • 15 m, en una curta galeria, on hi ha abundants processos litogènics.Entre els pobles de Bar i de Toloriu hi ha Casa d'en Vime. La cova de Casa d'en Vime té un pou de 20 m. Vora aquesta casa es troba la capella de Sant Marçal, romànica, en ruïnes.A uns 2 km del poble de Bar, prop de Toloriu, al fons del torrent de Barguja hi ha una successió de petits pous units per estretes galeries, que arriben a una profunditat d'uns 40 m i són coneguts amb el nom de la Cabana d'en Garraba.