El Baridà és una subcomarca de l’alta vall del Segre integrada per cinc municipis de duescomarques diferents (l’Alt Urgell i la Cerdanya). Limita amb la també subcomarca de la Batllia, al’est, la depressió de l’Urgellet, a l’oest per l’Estret de Mollet, i és travessada transversalment pelriu Segre i per l’Eix Pirinenc, important via que vertebra aquest territori de muntanya, i querepresenta un pas heretat de la Strata Ceretana de l’època romana, que unia i uneix en el present,les ciutats de Puigcerdà i la Seu d’Urgell. Al nord limita amb les muntanyes del Pirineu Axial, i quealhora actuen com a frontera amb el Principat d’Andorra, mentre que pel sud ho fa amb la carenade la Serra del Cadí.La subcomarca del Baridà té una extensió de 253,2 km2, que es reparteixen entre els municipisd’Arsèguel, Cava i el Pont de Bar, administrativament pertanyents a l’Alt Urgell, i els de Llesde Cerdanya i Montellà i Martinet, que pertanyen a la Cerdanya (figura 1). En tot cas, tant elsmunicipis de la comarca de l’Alt Urgell com els de la Cerdanya formen part de la província deLleida i de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Així, doncs, es consideren pertanyents alBaridà els següents 23 nuclis de població: Arsèguel, Ansovell, Arànser, Ardaix, Aristot, elsArenys, els Banys de Sant Viçens, Bar, Béixec, Castellnou de Carcolze, Cava, Estana, Lles deCerdanya, Martinet, Montellà, Músser, el Pont d’Arsèguel, el Pont de Bar, el Querforadat,Toloriu, Travesseres, Viliella i Villec.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’originalitat geogràfica del Baridà consisteix en el seu caràcter muntanyós pirinenc i en la seva
disposició de nord a sud a banda i banda de la vall del Segre, en un dels passos més estrets de
tot el seu curs. L’altitud de les seves terres varia des dels 800 metres al fons de vall fins als prop
de 3.000 metres dels cims més alts de la part septentrional fronterera de la comarca, amb la Tossa
Plana de Lles (2.916m) com el cim més alt de la comarca. Al Segre hi conflueixen petits rius i
torrents de menor però constant cabal i de règim pluvionival, com el riu del Molí, el de la Llosa, el
del Quer o el d’Arsèguel.

El clima que hi predomina és el continental amb efectes de clima de muntanya: les temperatures
presenten una relativament alta oscilOlació anual, es manté una certa diferenciació estacional
entre un hivern amb nevades esporàdiques en les parts més baixes i freqüents en les altes,
temperatures fredes i inversió tèrmica entre la vall i les zones altes; una primavera i part de l’estiu
frescos i plujosos; un final d’estiu sec i calorós i una tardor fresca i humida. La pluviometria oscil·la
des d’uns 900 mm/any al fons de la vall fins a valors propers als 2.400 mm/any a les parts més
altes de la zona septentrional i també d’alguns indrets de la Serra del Cadí.

Tres són les figures de protecció del medi natural que conflueixen a la subcomarca del Baridà: el
Parc Natural del Cadí- Moixeró, espais EIN i espais de la Xarxa Natura 2000.
Del total de superfície del Baridà, 12.413,37 hectàrees estan catalogades i protegides pel Pla
d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i corresponen als EIN de Serres del Cadí- Moixeró, Riberes de
l’Alt Segre, Tossa Plana de Lles – Puigpedrós i Beneïdor (figura 2). Aquests EIN s’inclouen als
termes municipals de Cava, Montellà i Martinet, el Pont de Bar i Lles de Cerdanya, municipi que
concentra el 48,2% del total de superfície protegida del Baridà. Si analitzem quina és la proporció
de superfície EIN sobre el total de cada municipi, observem la següent distribució: el 67,94% de
Montellà i Martinet, el 58,54% de Lles de Cerdanya, el 57,13% de Cava i el 5,75% de Pont de Bar.

 

Al Baridà hi ha sis espais que pertanyen a la Xarxa Natura 2000: la Tossa Plana de Lles-
Puigpedrós, Beneïdor, Riu Verneda, Riberes de l’Alt Segre, Riu de la Llosa i Pre-Pirineu Central
català (figura 3). Si analitzem quina és la proporció de superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000
sobre el total de cada municipi, observem que s’hi inclou el 68,1% del total de superfície municipal
pel cas de Montellà i Martinet, el 59,2% per Lles de Cerdanya, el 57,2% per Cava i el 5,8% pel
Pont de Bar.

 

El Parc Natural del Cadí-Moixeró va ser creat el 1983 i depèn del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Comprèn una superfície de 41.059,69 hectàrees
repartides entre les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Pel que fa als municipis
del Baridà, Cava i Montellà i Martinet tenen part del seu terme municipal inclòs dins l’àmbit del
Parc. El nivell de protecció que estableix la figura del Parc Natural permet compaginar les
activitats econòmiques amb la protecció dels valors naturals que n’han motivat la declaració com a
tal.